3ª Semana: Llengua i cultura.

   Aquesta setmana hem estat reflexionant respecte al paper de la llengua en la cultura. Avanç, les cultures es desenvolupaven al voltant d'una llengua que els donaba una visió particular del mon, dels sentiments, definia una manera de viure. Ara, amb la globalització, ens trobem davant una visió del mon compartida per moltes persones que no comparteixen necessàriament la mateixa llengua.  Però, aquesta globalització ens apropa també a coneixer altres cultures, que d'altra manera no haguérem pogut coneixer sense viatjar i passar una temporada convivint en la cultura en qüestió. 


   Revisant en el meu friki-mon, m'he enrecordat que quan veia de mes menuda Shin-Chan a la televisió valenciana m'agradava molt i hem feia molta gracia. En canvi, quan heu veia a la televisió castellana, no tenia la mateixa gracia, perdia un poc de força. No dona el mateix sentiment sentir el "culet, culet" que el "culito, culito". I encara vaig mes enllà, estic segura que en japones tampoc te la mateixa intensitat quan diu la frase. Altre exemple seria la mítica serie de Dragon Ball. En la traducció al castellà, canvien totalment la tècnica del "Kame-kame", per la de "Onda vital", llevant-li tota la gracia e, inclús, induint a pensar als pobres xiquets que heu veien que la "Onda vital" no era la  mateixa tècnica d'atac. 


   Jo crec que per això, cada vegada hi ha mes gent seguidora d'anime que prefereix vore les series en versió original subtitulada, perquè d'aquesta forma les expressions mantenen els sentiments i la intensitat que l'autor li ha volgut donar al utilitzar la seua pròpia llengua. Perquè una llengua es una manera de veure el mon, de interpretar sentiments i de mostrar al mon la cultura que l'envolta.