Reflexions sobre la nostra llengua en un despatx

Avui m'he ficat al blog i revisant les entrades de l'any passat, i les dels companys de classe, m'he decidit a escriure de nou sobre la llengua i la cultura. No he sabut molt be per on començar a escriure però tenia una idea clara al cap, volia expressar el sentiment que m'ha creat el Jordi en torn a la meua llengua materna: el valencià. 

A l'escola vaig rebre les classes sempre en castellà fins que un dia el fet de canviar de llengua em feia canviar de classe i companys. No vaig voler i vaig continuar amb el castellà, el valencià s'hem feia estrany i no volia deixar a les amigues. Quan vaig estar a l'institut, la professora de valencià ens va animar a fer les proves per a tindre el mitjà, ens deia que no tindríem problemes amb el nivell que teniem, però així i tot vaig suspendre l'examen per l'oral, massa espardenyades. I un dia, després de molts anys, vaig arribar al Jordi, on hi havia un munt de gent que defensava la llengua d'una manera peculiar. Tots parlaven si o si el valencià. No hi havia quasi escapatòria i no només això, també ens obligaven a llegir en valencià els apunts, i a escriure una entrada mínima al blog.

 Molta gent que no estava massa familiaritzada amb la llengua es queixava cada 2 per 3, alguns professors es deixaven emportar i canviaven de tant en tant al castellà, però durava ben poc. A mi personalment em va costar prou, tot i que es la llengua que utilitze a casa, amb els amics, etc. El que mes em costava era escriure, perque no tinc tan clares les normes d'ortografia com en castellà i fa molt de temps que no ho feia.  Però ho vaig intentar, poc a poc anava escrivint i fent us de traductors per a no fer errades, parlava amb qui veia que en parlava sempre que tenia l'ocasió i crec que he evolucionat molt en aquestos 2 anys que duc al Jordi. Es pot comprovar a la trajectòria d'aquest blog. Ara m'obligue en certa manera a escriure en valencià: el blog, els projectes, la memòria de pràctiques. 

Sempre ens estan dient que per a aprendre un idioma estranger hi ha que viatjar al pais per a conviure amb la gent, per a estar en contacte directe amb la llengua, de manera que tingues que parlar en l'idioma si o si. Perquè no fem el mateix quan es tracta del valencià? Si està comprovat que funciona, perquè no s'esforçem per parlar o escriure amb el nostre idioma? Es la clau per a preservar aquesta manera nostra que hem tingut de veure el mon, de mantindre els nostres signes i símbols en el temps, i de sentir que perteneixem a una part de la societat molt concreta, amb la seua propia historia, costums i tradicions. 

Gracies al Jordi per tot el que m'ha aportat aquests anys. 

Globalització

   El text de Burhan Ghalioun "Globalitzación, desculturación y crisis de identidad" ens planteja l'impacte que te la globalització al mon de la cultura. Aquest es veu afectat per les decisions dels mercats, que afavoreixen el consum de productes culturals de les grans multinacionals americanes, deixant de costat els productes propis fent que, a mes, es consideren com de poca qualitat. Aquestes decisions també afecten al fet de que ens arriben els mateixos continguts per crear una única visio del mon compartida per moltes persones de diferents punt del planeta. En conseqüència, es perd l'identitat com a poble en favor d'aquestes grans empreses.

   Aquestes son, a grans traces, les idees que ens comunica el text que hem llegit i comentat a classe els primers dies de curs. Desde l'animació es important tindre en compte aquesta realitat per tal d'afavorir intervencions en que s'incloguen la protecció de productes culturals menys comercials i que son els que poden fer que la gent es senta mes identificada amb ells.

Retard al blog: què és la cultura?

Després de estar tot el curs sense escriure res crec que va sent hora de fer alguna cosa. Tant de temps ha passat que no m'en recorde de tot el que hem donat a classe, així que poc a poc aniré actualitzant i parlant dels temes que hem donat.

Així que toca començar pel principi, què és la cultura? Segons la visió humanista, la cultura és el conjunt de coneixements que posseïx l'home, o que pot arribar a posseir, que adquirix amb les seues experiències en la vida i el seu estudi. I segons la visió antropològica, la cultura és un conjunt de formes de vida i costums, coneixements i grau de desenrotllament artístic, científic, industrial, en una època dins d'un grup social. 

Dins d'esta segona concepció, Ezequiel Ander-Egg distingix entre la cultura que hem heretat dels nostres avantpassats i la cultura que anem construint i modificant al llarg de la nostra vida. Un exemple d'estes concepcions la trobem en moltes festes populars, tradicions que es repetixen any rere any fins que s'arriba a la conclusió que són bàrbares i s'intenten modificar. Vos en recordeu quan es tirava una cabra d'un campanar? Ander-Egg pensa que des de l'animació sociocultural s'ha de treballar en la línia de la cultura constructiva i, com ja tots sabem, des de la participació activa del grup social i així evolucionar, com els pokemon.