Reflexions sobre la nostra llengua en un despatx

Avui m'he ficat al blog i revisant les entrades de l'any passat, i les dels companys de classe, m'he decidit a escriure de nou sobre la llengua i la cultura. No he sabut molt be per on començar a escriure però tenia una idea clara al cap, volia expressar el sentiment que m'ha creat el Jordi en torn a la meua llengua materna: el valencià. 

A l'escola vaig rebre les classes sempre en castellà fins que un dia el fet de canviar de llengua em feia canviar de classe i companys. No vaig voler i vaig continuar amb el castellà, el valencià s'hem feia estrany i no volia deixar a les amigues. Quan vaig estar a l'institut, la professora de valencià ens va animar a fer les proves per a tindre el mitjà, ens deia que no tindríem problemes amb el nivell que teniem, però així i tot vaig suspendre l'examen per l'oral, massa espardenyades. I un dia, després de molts anys, vaig arribar al Jordi, on hi havia un munt de gent que defensava la llengua d'una manera peculiar. Tots parlaven si o si el valencià. No hi havia quasi escapatòria i no només això, també ens obligaven a llegir en valencià els apunts, i a escriure una entrada mínima al blog.

 Molta gent que no estava massa familiaritzada amb la llengua es queixava cada 2 per 3, alguns professors es deixaven emportar i canviaven de tant en tant al castellà, però durava ben poc. A mi personalment em va costar prou, tot i que es la llengua que utilitze a casa, amb els amics, etc. El que mes em costava era escriure, perque no tinc tan clares les normes d'ortografia com en castellà i fa molt de temps que no ho feia.  Però ho vaig intentar, poc a poc anava escrivint i fent us de traductors per a no fer errades, parlava amb qui veia que en parlava sempre que tenia l'ocasió i crec que he evolucionat molt en aquestos 2 anys que duc al Jordi. Es pot comprovar a la trajectòria d'aquest blog. Ara m'obligue en certa manera a escriure en valencià: el blog, els projectes, la memòria de pràctiques. 

Sempre ens estan dient que per a aprendre un idioma estranger hi ha que viatjar al pais per a conviure amb la gent, per a estar en contacte directe amb la llengua, de manera que tingues que parlar en l'idioma si o si. Perquè no fem el mateix quan es tracta del valencià? Si està comprovat que funciona, perquè no s'esforçem per parlar o escriure amb el nostre idioma? Es la clau per a preservar aquesta manera nostra que hem tingut de veure el mon, de mantindre els nostres signes i símbols en el temps, i de sentir que perteneixem a una part de la societat molt concreta, amb la seua propia historia, costums i tradicions. 

Gracies al Jordi per tot el que m'ha aportat aquests anys.